Sovint, quan ens plantegem com
ha de ser una estança i que ha de contenir pensem en els plans de terra i de
les parets, però oblidem que una habitació també té sostre i que ens pot donar
molt de joc per la creació i el disseny de l’espai, creant una interacció amb
el conjunt de l’estança.
El fals sostre no és un element innovador, fa una bona colla d’anys que
s’utilitzen. En trobem, per exemple a la
Pedrera, amb relleus i corbes que interaccionen i integren les columnes en un
sostre amb ondulacions, que recorden les
ones del mar i que continuen amb el
discurs que es crea a la façana. Aquests falsos sostres estaven fets amb
uns materials molt més rudimentaris (canyís, corda i guix), que els que trobem a
l’actualitat.
Durant tot aquest temps, el fals sostre ha servit per amagar les
instal·lacions, que ens passen pel sostre, com les d’evacuació de fums, l’aigua
i l’electricitat. És un element que ens permet encastar-hi la il·luminació i
fer que ens quedi totalment integrada en el sostre, amagant-ne els mecanismes.
Els cels rasos ens ajuden a insonoritzar els espais i a que l’estada en
una habitació tingui una sonoritat més agradable.
En el mercat actual tenim des de sostres plans, als increïbles sostres
de tela tensada de Barrisol, que aconsegueixen mitjançant la tensió de la tela
i l’escalfor, formes i il·luminacions que d’altra manera serien impossibles
d’aconseguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada